{"id":1191,"date":"2015-11-03T10:06:46","date_gmt":"2015-11-03T10:06:46","guid":{"rendered":"http:\/\/avaantropologia.com\/?page_id=1191"},"modified":"2018-05-27T18:41:02","modified_gmt":"2018-05-27T18:41:02","slug":"joan-francesc-mira","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/avaantropologia.com\/?page_id=1191","title":{"rendered":"JOAN FRANCESC MIRA"},"content":{"rendered":"

\"P1250038\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Francesc Mira (Val\u00e8ncia, 1939) \u00e9s escriptor (novel\u00b7lista, autor d’assajos i columnista), antrop\u00f2leg, professor de grec i traductor (destacant les traduccions al catal\u00e0 de la\u00a0Divina Com\u00e8dia<\/em>, els Evangelis <\/em>i l\u2019Odissea<\/em>). Com ell mateix reconeix en la seua web:<\/p>\n

\u201cEscriure \u00e9s la meua manera d\u2019estar en el m\u00f3n. L\u2019altra \u00e9s la responsabilitat c\u00edvica\u201d. <\/em><\/h6>\n
<\/h6>\n

Per a\u00e7\u00f2, Mira \u00e9s tamb\u00e9 un ciutad\u00e0 comprom\u00e8s amb una postura pol\u00edtica d’esquerra i de defensa del seu pa\u00eds, cultura i territori. Aix\u00ed ho va manifestar el propi autor:<\/p>\n

\u201cLa p\u00e0tria \u00e9s el patrimoni. All\u00f2 que tenim en com\u00fa: una hist\u00f2ria, una cultura, una llengua, unes ciutats\u2026 Tot aix\u00f2 \u00e9s el patrimoni. A mi m\u2019afecta personalment observar que es destrueix el patrimoni, la continu\u00eftat hist\u00f2rica, el territori, la costa, la muntanya\u2026\u201d.<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

Nom\u00e9s aix\u00ed es compren que Mira haja treballat pel Pa\u00eds Valenci\u00e0, durant m\u00e9s de mig segle, amb const\u00e0ncia, coher\u00e8ncia, intensitat i responsabilitat. La seua implicaci\u00f3 c\u00edvica i pol\u00edtica en la societat valenciana \u00e9s per tots i totes coneguda i l\u2019ha dut a presidir Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em> (1992-1999 i a partir de 2015), a crear i impulsar la plataforma c\u00edvica Valencians pel Canvi<\/em> o a ser candidat al Congr\u00e9s dels Diputats pel Bloc Nacionalista Valenci\u00e0<\/em>, partit en el qual milita, ara integrat en Comprom\u00eds<\/em>.<\/p>\n

Donada la rellev\u00e0ncia cabdal que t\u00e9 per a l\u00b4Associaci\u00f3 Valenciana d\u00b4Antropologia i per a l\u2019antropologia espanyola en el seu conjunt la vessant de Mira com a antrop\u00f2leg, comen\u00e7arem fent una breu ressenya sobre la figura de Mira en aquest \u00e0mbit disciplinari. En aquest sentit, Josepa Cuc\u00f3 no dubta a afirmar que \u201cJoan Francesc Mira ha estat el primer antrop\u00f2leg al Pa\u00eds Valenci\u00e0: el primer en investigar antropol\u00f2gicament el pa\u00eds, i el primer valenci\u00e0 que ha exercit i ha estat reconegut com a antrop\u00f2leg\u201d. All\u00e0 pel final dels anys seixanta del segle passat, va comen\u00e7ar l\u00b4inter\u00e8s de Mira per l\u00b4antropologia. Llavors va ser quan va iniciar la seua formaci\u00f3 a Oxford, on el professor John Beatti el va posar en contacte amb Carmelo Lis\u00f3n Tolosana, que acabava de doctorar-se i era professor a Madrid. El tema central al voltant del qual Mira va articular les seues investigacions va ser el proc\u00e9s de canvi de la societat rural valenciana, desenvolupant els seus primers treballs de camp a les localitats de la Tinen\u00e7a de Benifass\u00e0 i de l\u2019interior de la Plana de Castell\u00f3. Aquesta recerca donar\u00e0 com a resultat la seua tesi doctoral, el llibre Un estudi d\u2019antropologia social al Pa\u00eds Valenci\u00e0: Vallalta i Miralcamp<\/em> (1974) i un destacat nombre d\u2019articles, recollits m\u00e9s tard en Els valencians i la terra<\/em> (1978) i Vivir y hacer historia<\/em> (1980). La d\u00e8cada de 1970 va suposar per a Mira el contacte directe amb l\u2019etnologia francesa. Aix\u00ed, Mira va col\u00b7laborar amb Isac Chiva y Henri Mendras en una recerca internacional, patrocinada per la UNESCO, sobre el futur de les comunitats rurals en Europa; i amb Claude L\u00e9vi-Strauss en un projecte sobre les estructures de la fam\u00edlia tradicional europea, el primer en qu\u00e8 van participar investigadors de pa\u00efsos de l’est i de l’oest.<\/p>\n

El 1978, despr\u00e9s de participar activament en diverses trobades organitzades per C. Lis\u00f3n, Mira se\u2019n va anar a la universitat de Princeton, als Estats Units, com a visiting fellow<\/em>, on va codirigir amb James W. Fernandez el seminari sobre antropologia del Mediterrani. Princeton va suposar el salt definitiu per a donar-se a con\u00e8ixer en l’\u00e0mbit de l’antropologia nacional i internacional. Malgrat la seua projecci\u00f3 antropol\u00f2gica, en tornar va continuar simultanejant l’activitat investigadora amb la seua c\u00e0tedra de Grec en l’Institut Ribalta de Castell\u00f3 i, pocs anys despr\u00e9s, es va incorporar a la recentment creada Universitat Jaume I.<\/p>\n

La tornada de Princeton, com senyala Josepa Cuc\u00f3, va marcar l\u2019inici d\u2019una segona etapa de maduresa intel\u00b7lectual segellada per un comprom\u00eds obert cap a l\u2019activitat p\u00fablica: \u201cL\u2019arribada dels socialistes al poder, a la Diputaci\u00f3 Provincial i a la Generalitat Valenciana, obrin una escletxa per on s\u2019esmunyen les iniciatives de Mira. Participa en la creaci\u00f3 de la Instituci\u00f3 Valenciana d\u2019Estudis i Investigaci\u00f3 (IVEI), entitat de la qual ser\u00e0 conseller fins a la seua desaparici\u00f3 en 1994, a mans del PP; dirigeix l\u2019Institut de Sociologia i Antropologia Social d\u2019aquesta entitat; coordina diversos projectes de recerca que cristal\u00b7litzaran, entre altres, en els quatre volums de la s\u00e8rie Temes d\u2019etnografia valenciana<\/em> publicats per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, i \u00e9s fundador i primer director del Museu d\u2019Etnologia de Val\u00e8ncia (\u2026). L\u2019objectiu \u00e9s recollir, conservar i difondre la cultura material valenciana. Amb 8 milions de pessetes de pressupost, Mira i el seu equip aconseguiren gaireb\u00e9 un miracle: comprar quasi 3.000 peces, restaurar-les, catalogar-les, emmagatzemar-les i condicionar les quatre primeres sales del Museu d\u2019Etnologia\u201d. Mira va dirigir aquest museu fins a 1984, quan el va deixar, inc\u00f2mode pel desinter\u00e8s dels dirigents pol\u00edtics, i poc despr\u00e9s va deixar tamb\u00e9 la direcci\u00f3 de l\u2019Institut de Sociologia i Antropologia Social de l\u2019IVEI. A partir d\u2019aquest moment, va reorientar la seua activitat intelectual sobretot cap a la producci\u00f3n liter\u00e0ria, a trav\u00e9s de la novel\u00b7la i l\u2019assaig. Encara que Mira afirma que aquest va ser el punt final de la seua carrera com a antrop\u00f2leg, coincidim amb Cuc\u00f3 quan aquesta afirma que \u201ccom a assagista, novel\u00b7lista o conferenciant, Joan F. Mira continua fent antropologia. La seua mirada, la manera com observa i descriu la realitat, com reflexiona o fabula, traspua antropologia pels quatre costats. Llegiu si no la seua Cr\u00edtica de la naci\u00f3 pura<\/em>, o Sobre la naci\u00f3 dels valencians<\/em>, o els seus articles de premsa\u201d. De fet, molts dels m\u00e9s de 3.000 articles d’opini\u00f3 publicats per Mira en la premsa escrita donen igualment idea dels seus coneixements antropol\u00f2gics i del seu comprom\u00eds amb el seu pa\u00eds i la seua societat.<\/p>\n

Pel que fa a la seua traject\u00f2ria narrativa, la primera obra publicada per Mira va ser la novel\u00b7la El bou de foc<\/em>\u00a0(1974); novel\u00b7la que, juntament amb Assaig d\u2019aproximaci\u00f3 a Falles Folles Fetes Foc<\/em>, d\u2019Amadeu Fabregat, ha segut reconeguda pels acad\u00e8mics com un referent fundacional del ressorgiment de la novel\u00b7l\u00edstica al Pa\u00eds Valenci\u00e0 despr\u00e9s de la Guerra Civil. A aquesta novel\u00b7la seguiran, per ordre cronol\u00f2gic, Els cucs de seda<\/em> (1975); El desig dels dies<\/em> (1981); Els treballs perduts<\/em> (1989), considerada per la cr\u00edtica com una de les novel\u00b7les en catal\u00e0 m\u00e9s importants des de la Guerra Civil; Borja Papa<\/em> (1996); Quatre q\u00fcestions d\u00b4amor<\/em> (1998); Viatge al final del fred<\/em> (1998); Purgatori<\/em> (2003); El professor d\u00b4hist\u00f2ria<\/em> (2008) i El tramvia groc<\/em> (2013). En paraules de Joan Josep Isern, \u201cels trets principals de molts dels seus llibres s\u00f3n el realisme, la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria (els ambients de la postguerra, les tradicions i els costums, el m\u00f3n rural\u2026) i un fort component autobiogr\u00e0fic que sovint transcendeix l\u2019an\u00e8cdota personal per esdevenir cr\u00f2nica generacional\u201d.<\/p>\n

D\u00b4altra banda, Mira projecta als assaigs les seues reflexions ideol\u00f2giques o pol\u00edtiques. En aquests, com ha referit Jordi Sebasti\u00e0, tracta \u201ctemes com el nacionalisme, la relaci\u00f3 entre la cultura i el poder, la creaci\u00f3 i l\u2019evoluci\u00f3 de les identitats i dels s\u00edmbols que les conformen, la import\u00e0ncia de les lleng\u00fces per tal de crear \u2018consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva\u2019, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d\u2019interessos molt concrets (\u2026) L\u2019eix gen\u00e8ric d\u2019aquestes reflexions \u00e9s la complicada q\u00fcesti\u00f3 de la identitat i totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven, especialment el seu \u00fas pol\u00edtic\u201d. Els t\u00edtols de tots aquests assaigs s\u00f3n, en aquest sentit, molt representatius: Un estudi d\u2019antropologia social al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em> (1974); Els valencians i la terra<\/em> (1978); Vivir y hacer historia: estudios desde la antropolog\u00eda social<\/em> (1980); Introducci\u00f3 a un pa\u00eds<\/em> (1980); Poblaci\u00f3 i llengua al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>\u00a0(1981);\u00a0Cr\u00edtica de la naci\u00f3 pura<\/em>\u00a0(1984);\u00a0Cultures, lleng\u00fces, nacions<\/em>\u00a0(1990);\u00a0 \u00a0H\u00e8rcules i l\u2019antrop\u00f2leg<\/em>\u00a0(1994);\u00a0Sobre la naci\u00f3 dels valencians<\/em>\u00a0(1997);\u00a0Sobre \u00eddols i tribus<\/em>\u00a0(1999);\u00a0Els Borja. Fam\u00edlia i mite<\/em>\u00a0(2000);\u00a0Literatura, m\u00f3n, literatures i altres discursos sobre parlar i escriure<\/em>\u00a0(2005);\u00a0Almansa 1707. Despr\u00e9s de la batalla<\/em>\u00a0(2006) i\u00a0En un m\u00f3n fet de nacions (i altres textos i papers)<\/em>\u00a0(2008). A l\u2019inici del nou segle, Mira afegeix a la seua treject\u00f2ria infatigable els treballs de traducci\u00f3 de grans obres cl\u00e0ssiques, entre els que destaquen La Divina Com\u00e8dia<\/em> (2001), els Evangelis<\/em> (2004) i l\u2019Odissea<\/em> (2011).<\/p>\n

No podem concloure aquesta breu ressenya sense esmentar que la traject\u00f2ria acad\u00e8mica de Mira resulta sorprenent per la seua extensi\u00f3 i ress\u00f2, com demostren els reconeixements aconseguits al llarg d\u00b4aquests anys. Entre els m\u00e9s representatius cal assenyalar el Premi Andr\u00f2mina de narrativa (per Els cucs de seda<\/em>, a 1974), el Premi Joan Fuster d\u2019assaig (per Cr\u00edtica de la naci\u00f3 pura<\/em>, a 1984), la Lletra d\u2019Or al millor llibre de l\u2019any (Cr\u00edtica de la naci\u00f3 pura<\/em>, a 1985), el Premi Crexells-Ateneu de Barcelona (per Borja Papa, a 1995), el Premio Nacional de Traducci\u00f3n (per la Divina Com\u00e8dia<\/em>, a 2001), la Medalla d\u2019Or de la Ciutat de Flor\u00e8ncia(2001), el Premi Sant Jordi de Narrativa (per Purgatori<\/em>, a 2002), el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes (2004), dues voltes Premio Nacional de la Cr\u00edtica (per Borja Papa<\/em> i Purgatori<\/em>, a 1996 i 2004, respectivament), dues voltes Premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or \u00a0o la Creu de Sant Jordi (2004), el Lauro Dantesco<\/em> de la ciutat de Ravenna (2011), la Medalla de la Universitat de Val\u00e8ncia (2016) o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017).<\/p>\n

Des de l\u2019Associaci\u00f3 Valenciana d\u2019Antropologia tamb\u00e9 vam voler retre-li homenatge i batejar amb el seu nom els premis de recerca que convoca la nostra associaci\u00f3 amb periodicitat anual.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"P1250038\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Francesc Mira (Val\u00e8ncia, 1939) \u00e9s escriptor (novel\u00b7lista, autor d’assajos i columnista), antrop\u00f2leg, professor de grec i traductor (destacant les traduccions al catal\u00e0 \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":1189,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1191"}],"collection":[{"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1191"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2106,"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1191\/revisions\/2106"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/1189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/avaantropologia.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}