I arribem al final de la ‘història de vida’ d’aquest curs d’Etnografia, en una última jornada excepcional.
Raquel Ferrero i Clara Colomina, del Museu Valencià d’Etnologia, van començar ‘destriant trajectòries biogràfiques’ a través de la seua àmplia experiència en la realització d’entrevistes de tall biogràfic i gestió de continguts dins de l’Arxiu de la Memòria Oral Valenciana-Museu de la Paraula, que compta amb més de 300 entrevistes digitalitzades, transcrites i indexades. Tot un luxe conèixer, precisament a través de les seues pròpies paraules, la magnitud i l’abast d’aquest projecte, així com la necessitat de dissenyar i emprar un tesaurus que permet a hores d’ara la classificació i la cerca per categories temàtiques a partir d’un índex de descriptors. Vam poder veure-ho perfectament exemplificat en la pràctica d’indexació de dos fragments de relats biogràfics, al fil del projecte “Pràctiques i representacions socioculturals sobre la mort”.
També la mort va marcar la historia de vida presentada per Josepa Cucó, catedrática d’Antropologia Social de la UV, realitzada a l’activista social Cristina Piris en l’etapa final de sa vida. En aquest cas, la malaltia i certesa que el temps s’esgotava, van condicionar el protocol de les entrevistes i de l’enregistrament de les dades. Un relat colpidor que li va permetre reconstruir la vida d’aquesta dona càntabra, però que vivia a València i parlava en valencià, com vam sentir a l’aula a través d’alguns fragments d’àudio que ens van permetre comprendre i reviure alguns dels capítols més significatius de la seua trajectòria vital. Els resultats d’aquells relats en primera persona i de la contextualització i l’anàlisi de les circumstàncies que li van acompanyar, es van presentar al llibre ‘De la utopia revolucionària a l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris’ (PUV), en què Josepa Cucó va incloure dos capítols finals dedicats als lligams i els vincles de Cristina, així com a la seua capacitat de lideratge. Per tot això, ens ha quedat com a testimoni i testimoniatge de sa vida.
I pel que a nosaltres respecta, no podem concloure aquesta edició d’Ensenyant la cuina sense donar-vos les gràcies, tant als ponents del curs que heu compartit amb nosaltres les vostres experiències, com a totes i tots els que ens heu acompanyat en aquest viatge per la memòria. Esperem que hàgeu après i gaudit! I ja sabeu que, com el cicle de vida, en acabar un curs comencem a pensar en un altre, de manera que estem obertes a rebre qualsevol proposta que vos interesse que tractem la propera edició (podeu enviar-nos els vostres suggeriments al correu de l’AVA, avantrop@yahoo.es). Gràcies per la vostra participació i fins l’any que ve!
