VII CAFÉ I ANTROPOLOGIA AMB PEPA GARCÍA HERNANDORENA

Cafe_i_antropologia_Biblioteca__Museu_Valencia_Etnologia

Organitza

Associació Valenciana d´Antropologia (AVA)
Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia
Màster Oficial Interuniversitari de Gestió Cultural de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València

Lloc

Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia

Dates

Dijous 13 de desembre de 2018.

Programa

18.00 hores. Conferència dela Dra. Pepa García Hernandorena: De la colla a la guenga: memòria, xarxes i estratègies de l’emigració valenciana als Estats Units d’Amèrica durant el primer terç del segle XX

Pepa Garcia Hernandorena biblioteca museu valencia etnologia

Mª José (Pepa) García Hernandorena és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid, amb l’especialitat d’Antropologia Social. És màster en Sociologia i Antropologia de les Polítiques Públiques en la Universitat de València i doctora en Ciències Socials per la Universitat de València.

És membre de l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA) i secretària tècnica de la Asociación de Antropología del Estado Español (ASAEE)

Ressenya

“L’objecte  del meu treball és la memòria. Més en concret el processos de fer memòria: com esta es manté, es transforma o desapareix, com es recupera, s’activa o adquireix nous significats. Este interès l’he centrat en activar la recuperació de records i experiències relacionades amb l’emigració de valencians als Estats Units d’Amèrica durant el primer terç del segle XX. Des de la comarca alacantina de la Marina Alta, este fenomen es va estendre per altres comarques veïnes, com ara el Comtat, també a Alacant i per les de la Safor i la Ribera Alta, en la província de València.

L’emigració espanyola que va tenir com a destinació aquest país nord-americà en aquest període és un fenomen pràcticament desconegut per a les ciències socials. A aquest corrent, menys nombrosa que aquella que va triar els països del centre i sud del continent americà, es van unir milers de valencians procedents d’unes comarques molt concretes. Per a aquest territori, en algun moment, va arribar a representar un èxode.

Foto PGH 2

Mitjançant una estratègia teòrica i metodològica que combina allò col·lectiu o social amb l’individual o biogràfic he situat aquestes dues maneres d’observar els fenòmens socials dins del mateix procés de construcció de la memòria.

Així, he realitzat una completa contextualització sociohistòrica per a conèixer els escenaris en què aquesta emigració va tenir lloc, que m´ha permes situar aquest fenomen dins dels grans corrents de mobilitat internacional que van afectar de manera global a gran part dels països entre els segles XIX i principis del XX, i que van tenir com a principal destinació el continent americà.

Però també he centrat la meua atenció en altres materials com els relats biogràfics d’alguns d’aquells emigrants i els seus descendents així com en els objectes i la documentació personal generada en aquell context: correspondència personal, fotografies, etc. que esdevenen materials molt valuosos per conèixer aspectes íntims, i d’altra manera inabordables, entorn de l’emigració. Gràcies a estos materials podem conèixer des de dins com es formaren i transformaren les colles de valencians que emigraren als EEUU.

Des de la meua perspectiva, l’explicació a este fenomen migratori es troba en el desplegament de denses xarxes de relacions laborals i de parentiu intercomarcals que van propiciar l’intercanvi i la difusió d’informació i notícies, al mateix temps que van emparar i van acompanyar als emigrants al llarg de tot el procés. Segons la nostra hipòtesi de partida, el desenvolupament i manteniment en el temps i en l’espai, d’aquestes xarxes informals i vincles locals de suport i solidaritat no van ser sinó una transformació, en un entorn migratori, de les colles o quadrilles de treball característiques del camp valencià. Aquestes quadrilles, conformades al principi per relacions laborals, van anar canviant, donant pas a llaços basats en l’amistat. Els jornalers valencians en els EUA van passar de pertànyer a una colla a formar part d’una guenga (derivat de la paraula anglesa gang)”

Pepa García Hernandorena

Comentarios cerrados